Plantear el estudio de la prensa femenina desde el feminismo es un acto revolucionario. Esta ha sido una prensa ignorada, como le sucedió en sus inicios a la televisión al ser considerada demasiado popular. Esta es una prensa encasillada, claramente alineada con los valores sociales tradicionales. Pero Marta Orsini consigue desprenderse de estas miradas, que no hacen otra cosa que limitarnos, y profundiza sobre cómo las revistas femeninas contribuyen en el empoderamiento de las mujeres. La autora escarba los rastros del feminismo y, efectivamente, los encuentra. Eso sí, muchas veces cargados de contradicciones, como cuando aparecen anuncios de cremas rejuvenecedoras seguidos de reportajes que defienden no ocultar la vejez, o que plantean un empoderamiento muy diluido. Así, el autocuidado del que hablan suele estar más pensado para las demandas ajenas que para las propias. Pero su viaje ha merecido la pena.
El cuerpo, la comunicación y las emociones. Encontrarán aquí textos que tratan sobre la relación entre estos tres aspectos. Estamos hablando de reflexiones teóricas con una clara perspectiva de género, pero apoyadas en trabajos empíricos y en el contacto directo: neurociencia y fenomenología; el giro afectivo en las ciencias sociales; la envidia y el acoso escolar juvenil; las prácticas artísticas feministas desde el arte contemporáneo; la irrupción del amor romántico en los proyectos de vida; cuerpo y sufrimiento desde diversas religiones, y el periodismo de resistencia hecho por mujeres. A diferencia de la mayor parte de los estudios, aquí no se habla sobre cómo los medios representan el cuerpo. Aquí, el cuerpo, como productor de sentido, de afectos y emociones, se sitúa en el centro: cuerpos emocionados, cuerpos silenciados, cuerpos en movimiento, cuerpos discriminados, cuerpos transgresores… nuestros cuerpos.
El presente libro agrupa diversas reflexiones sobre la interculturalidad teniendo como foco de atención el contexto latinoamericano. El estudio de la naturaleza híbrida de las sociedades latinoamericanas (al mismo tiempo tradicionales y modernas, tanto en sus prácticas como en sus modos de pensar) es un reto importante. Ahora la democracia no consiste solamente en recoger la voluntad popular mediante el voto. Se está desarrollando una concepción de sociedad más comunitaria, donde la integración de la diferencia cultural (la dignidad humana) tiene un rol fundamental en la construcción no solo de la cohesión social sino también de la identidad nacional. Los lectores y lectoras hallarán aquí diversos hilos argumentales, pero será la suma de todos ellos lo que les ayudará a configurar su propia opinión sobre el racismo, el clasismo y el sexismo. Se habla sobre todo de América Latina, pero estos conflictos son evidentemente globales.
No todas las catástrofes
(terremotos, huracanes, incendios…) son sucesos del mismo orden, pero su
cobertura periodística siempre es difícil. Abordar desastres supone trabajar con mucha presión y más en entornos donde reina el desconcierto. Aquí se reúnen estudios de casos muy bien escogidos. La
conclusión es clara: debería prestarse más atención a los aspectos sociales. En lugar de abusar del impacto emocional, el periodismo debería contribuir más a que las personas afectadas supieran qué han de hacer o bien, en el momento de tratar las causas, las
desigualdades sociales tendrían que estar más presentes. La cultura de la prevención debería imponerse a la del desastre, sobre todo si tenemos en
cuenta que, debido al cambio climático, las catástrofes son cada vez más intensas y frecuentes.
A partir del
feminismo, de los estudios sobre las masculinidades y de la teoría queer, Felipe
Viero Kolinski Machado reflexiona acerca de cómo la prensa dirigida a hombres
aborda las identidades de género. El autor analiza el contenido de dos
revistas, en principio completamente diferentes; una dirigida al colectivo gay (Junior) y otra
al colectivo heterosexual (Men’s Health). En este estudio busca las semejanzas y diferencias en torno a
las masculinidades de las que ambos medios hablan, y se preocupa por desgranar
los estilos de vida que proponen. Para ello, observa especialmente los cuerpos
fotografiados. Ahora bien, lo que mejor define este trabajo es su marcado compromiso político y personal.
Sin rehuir en
absoluto el pensamiento complejo y dejando muy claro cómo nuestra orientación
sexual determina gran parte de lo que acontece en nuestras vidas, este texto
discute de manera muy detallada sobre los procesos políticos y culturales que,
en el marco de la globalización, llevan a que culturas distintas puedan
dialogar entre sí. El autor pretende, en primer lugar, entender por qué
conectar con la música pop procedente de Estados Unidos no se contradice en
absoluto con los valores construidos por la Revolución cubana y, en segundo, al
terminar ese recorrido, descubrir eventos musicales protagonizados por grupos
estadounidenses en La Habana que se convierten en un espacio privilegiado para
el análisis.
A modo de ejemplo, no es casual que la música cubana estuviera presente en la
cena que Raúl Castro organizó en el Palacio de la Revolución para recibir a la familia Obama en su visita a la isla en marzo de 2016.
La historia del periodismo está marcada
por sucesivas crisis derivadas de los avances tecnológicos. Aunque el autor
defiende que este campo no perderá su función mediadora entre el
acontecimiento y la sociedad, considera que es urgente revisar los modos de
hacer tras la irrupción de las redes sociales digitales. Este libro
contribuye a esa reflexión a partir del análisis de la influencia de ese
entorno digital en el tratamiento periodístico de los movimientos sociales globales,
mediante la observación directa del día a día de tres redacciones (Folha de S.Paulo, The New York
Times y El País). Cuando hay en
circulación narrativas producidas por las personas que participan
directamente en esas manifestaciones y luchas, el periodismo no puede
permitirse perder su función como principal productor de sentidos.
Este libro aborda las mutaciones del
fetichismo clásico derivadas de la expansión de los fetiches visuales con el
desarrollo de la comunicación digital. Los fetichismos inmovilizan nuestra
mirada. Nos atrapan y asombran, sobre todo por su fuerte carga sexual. Cuando
la mirada del individuo se cruza con el objeto fetiche, este último se
transforma, y ese contacto otorga una nueva vida a ambos. La conclusión se
revela de forma evidente: la antropología solo es posible si se da la mirada,
pero la investigación visual requiere una sensibilidad especial. Este texto
ofrece las herramientas teóricas y metodológicas básicas para desarrollarla y,
además, le ayudará a entender la inutilidad de los tan arraigados fundamentos
basados exclusivamente en la lógica de la razón.
Los
discursos sociales pueden acabar legitimando y normalizando hechos sociales
claramente discriminatorios. Ante esta realidad, la presente obra se
propone explorar cómo se construyen los discursos sobre la diferencia en
América Latina y en el Caribe, qué actores participan y cuáles son las
prácticas sociales relacionadas, a partir de la observación de múltiples
escenarios. El libro se divide en tres partes. Mientras que la primera es de
carácter más bien teórico —una completa reflexión alrededor del concepto diferencia—, las otras dos analizan
discursos específicos. En un apartado, se trabaja sobre discursos que
criminalizan a grupos sociales vulnerables y, en el otro, se abordan discursos
mediáticos sobre la pobreza y el racismo.
Vemos prostitutas
en nuestras ciudades y, sin embargo, seguimos mirándolas como si fueran
fantasmas. Este trabajo busca el reconocimiento de estas mujeres como sujetos
autónomos, huyendo de miradas paternalistas y criminalizadoras. La autora opta
por preguntarles abiertamente sobre su día a día y, todavía más importante,
por escucharlas. Entrar en contacto con sus narrativas es la única manera de
acceder a la realidad de unas personas que viven continuamente con el estigma.
O ¿acaso se puede estudiar la prostitución sin hablar con ellas? Los
principales focos de interés de este texto son los debates y argumentos que circulan en el
entorno digital acerca de la legalización de la prostitución y el contraste de
estos con el discurso de sus protagonistas.
Este libro trata sobre textualidades en tanto que forma de conocer e investigar las realidades sociales. Un texto (escrito, audiovisual…), más allá de sus propiedades internas y sus hechos semióticos, está conectado de modo amplio a lo social, temporal y cultural. Tras remarcar la centralidad de los textos en la investigación de las ciencias humanas, esta obra desarrolla una amplia reἀexión —siguiendo a Foucault— acerca de los medios como dispositivos, para acabar destapando la trampa del mediacentrismo, problema que surge cuando los medios se observan al margen de los juegos de poder de la sociedad.
¿Qué relación se
establece entre la violencia en las pantallas y el comportamiento agresivo de
los individuos? ¿Están los videojuegos intensiἀcando el comportamiento violento
de la ciudadanía? ¿Pueden actuar las imágenes violentas como catarsis? ¿Se
puede analizar la violencia de forma simple y unívoca? Estas son algunas de las
preguntas que se plantean en este texto, cuya ἀnalidad es, de alguna manera,
fortalecer «la cultura de paz en la sociedad del espectáculo».
1. Responsable del tractament
Identitat: OBERTA UOC PUBLISHING, SLU (d'ara endavant «OBERTA»). CIF: B - 62109772 Adreça postal: Avinguda del Tibidabo, 39 - 43, 08035. Contacte delegat de protecció de dades:dpd@uoc.edu
OBERTA, com a responsable del lloc web, de conformitat amb el que disposa el Reglament (UE) 2016/679, de 27 d’abril, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals (d’ara endavant, “RGPD”), i la Llei 34/2002, d’11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i del comerç electrònic (LSSICE), us informa que ha implantat les mesures de seguretat necessàries d’índole tècnica i organitzativa, per garantir i protegir la confidencialitat, la integritat i la disponibilitat de les dades introduïdes.
2. Finalitats del tractament
Les dades que sol·licitem són adequades, pertinents i estrictament necessàries per a la finalitat per la qual es recullen i no són mai utilitzades per una finalitat diferent d’aquella per a la que han estat cedides. En cap cas s’obliga a facilitar-nos les dades, tanmateix, són absolutament necessàries per poder dur a terme els serveis que oferim.
L’usuari haurà d’emplenar tots els camps de cada formulari i, en conseqüència, haurà d’omplir els formularis amb dades veraces, exactes, completes i actualitzades. L’usuari serà l’únic responsable de qualsevol dany o perjudici, directe o indirecte, que ocasioni a OBERTA o a qualsevol tercer per completar els formularis amb dades falses, inexactes, incompletes o no actualitzades, o de terceres persones.
La nostra pàgina web obté les seves dades de caràcter personal mitjançant la recepció de diversos formularis i a través del correu electrònic. Les dades personals només s’utilitzen per a les següents finalitats:
Tramitar la compra de publicacions escollides per l’usuari i verificar la veracitat de les dades aportades per a les compres on line. Per dur a terme aquestes finalitats ens podem posar en contacte amb vostè per mitjà de les dades facilitades.
Gestionar l’enviament d’informació comercial sobre els serveis de realització editorial i també informació institucional relacionada amb els actes que es duen a terme des d’OBERTA o on que aquesta participa.
Gestionar qualsevol requeriment d’informació, aclariment, dubte o petició de publicació.
No obstant això, si no vol rebre les nostres comunicacions comercials per mitjà de correu electrònic, pot sol·licitar-ho seguint les instruccions que s’envien a cada enviament. No tractem les seves dades personals amb cap més altra finalitat que les que s’han descrit aquí, excepte per obligació legal o requeriment judicial.
3. Durada de conservació
Les dades corresponents a la compra de productes d’Editorial UOC es conserven durant el termini de vigència de la compra. Posteriorment, queden bloquejades fins que transcorrin els terminis de prescripció aplicables.
Les dades corresponents a la gestió de l’enviament d’informació sobre els serveis de realització editorial es conserven durant el termini necessari per dur a terme aquesta activitat. Posteriorment, queden bloquejades fins que transcorrin els terminis de prescripció aplicables.
Les dades facilitades per l’interessat per a subscriure’s al servei d’informació sobre els serveis de realització editorial es conserven fins que l’usuari manifesti la seva voluntat de suprimir-les.
4. Legitimació del tractament
La base legal per al tractament és el consentiment de l’interessat i, si escau, la derivada de la prestació d’un servei mitjançant un contracte.
5. Lloc on es desa la informació
La informació proporcionada es desa en els servidors de la UOC o en proveïdors i empreses encarregats del tractament de dades que tinguin els servidors en el territori de la Unió Europea o estiguin emparats pel Privacy Shield.
6. Cessió i transferència
Informem que les seves dades es tracten amb la màxima confidencialitat i són utilitzades de manera interna per a les finalitats indicades. Les dades facilitades es poden cedir a empreses del grup UOC (UOCX, SL, UOC i UOC Corporate) i empreses encarregades del tractament de dades (com ara proveïdors de serveis, serveis d’enviament de comunicacions, de missatgeria, de generació d’audiències similars, agències, etc.).
7. Drets de les persones interessades
Podeu sol·licitar l’exercici dels drets següents davant d’OBERTA presentant un escrit a l’adreça postal de l’encapçalament o enviant un missatge electrònic a ediuoc@uoc.edu i adjuntant una fotocòpia del DNI o qualsevol altre document anàleg en dret, com indica la llei.
8. Drets
Els drets que l’usuari pot exercir sobre la protecció de les seves dades de caràcter personal són els que s’especifiquen a continuació:
Dret d’accés: permet a l’interessat saber i obtenir informació sobre les dades de caràcter personal sotmeses a tractament.
Dret de rectificació o supressió: permet corregir errors i modificar les dades que siguin inexactes o incompletes.
Dret de cancel·lació: permet que se suprimeixin les dades que siguin inadequades o excessives.
Dret d’oposició: dret de l’interessat a què no es porti a terme el tractament de les seves dades de caràcter personal o se cessi el tractament que se’n fa.
Limitació del tractament: comporta el marcatge de les dades personals que es conserven, amb la finalitat de limitar-ne el tractament futur.
Portabilitat de les dades: facilitació de les dades que són objecte de tractament a l’interessat, per tal que pugui transmetre-les sense impediments a un altre responsable.
Dret a no ser objecte de decisions individuals automatitzades respecte a les quals l’interessat no hagi expressat el seu consentiment (inclosa l’elaboració de perfils).
Dret a no ser objecte d’una decisió basada en el tractament automatitzat que produeixi efectes o afecti significativament.
Dret a retirar el consentiment prestat en qualsevol moment.
L’interessat també té dret a presentar una reclamació davant l’autoritat de control si considera que es poden haver vulnerat els seus drets en relació amb la protecció de les seves dades.
9. Seguretat
OBERTA, en resposta a la confiança dipositada en nosaltres i tenint en compte la importància en matèria de protecció i confidencialitat que requereixen les dades personals de l’usuari, us informa que ha adoptat totes les mesures tècniques i organitzatives necessàries per salvaguardar-ne la seguretat, tal com exigeix la normativa vigent que regula el reglament de mitjans de seguretat dels fitxers que continguin dades de caràcter personal.
Tota la transmissió de dades personals i bancàries per a la realització de compres de publicacions es realitza mitjançant el xifrat de dades i amb certificat de servidor segur SSL.
10. Galetes (cookies)
Què són les galetes?
Les galetes o cookies són fitxers de text que es baixen a l’equip terminal de l’usuari (ordinador, tauleta, telèfon mòbil…) i que s’emmagatzemena a la memòria del navegador. Les dades contingudes a les galetes poden ser analitzades per OBERTA per millorar la usabilitat dels webs i oferir una informació i uns serveis més personalitzats.
Les dades de navegació recuperades per les galetes són anònimes i no s’associen a cap persona. La informació personal ha de ser facilitada a la UOC de manera explícita per l’usuari. L’usuari pot esborrar o desactivar les galetes des de la configuració dels navegadors. En aquest cas, la pàgina web continua essent operativa, però sense els avantatges de la personalització. Per a més detalls sobre l’ús, la gestió i la configuració de les galetes des dels navegadors, es recomana consultar el web: http://www.aboutcookies.org/
Quin tipus de galetes s’utilitzen a OBERTA?
Segons l’entitat que les gestiona:
Pròpies: són galetes que s’envien al terminal de l’usuari des d’un equip o domini gestionat per la UOC.
De tercers: són galetes que s’envien al terminal de l’usuari des d’un equip o domini no gestionat ni controlat per la UOC. En aquest cas, també s’inclouen les galetes instal·lades per la UOC que recullen informació gestionada per tercers. Les galetes de tercers es poden utilitzar per mesurar i analitzar el comportament dels usuaris amb l’objectiu de millorar la seva experiència al web de la UOC.
Segons el termini de temps que romanguin activades:
De sessió: recullen dades mentre l’usuari navega pel web de la UOC amb la finalitat d’oferir el servei sol·licitat. Caduquen o s’esborren quan es tanca el navegador.
Persistents: es desen al terminal de l’usuari. Caduquen en un període llarg o mitjà de temps, o no ho fan mai.
Segons la finalitat:
Tècniques: són les necessàries per a la navegació correcta per la pàgina web.
De personalització: permeten a l’usuari definir les característiques (idioma) per navegar per la pàgina web.
D’anàlisi: permeten l’anàlisi vinculada a la navegació duta a terme per l’usuari amb la finalitat de fer un seguiment de l’ús de la pàgina web, i també de fer estadístiques dels continguts més visitats, del nombre de visitants, etc.
Publicitàries.
Amb quines finalitats es fan servir les galetes a OBERTA?
Les finalitats de les galetes que es fan servir a OBERTA són les següents:
Tècniques. L’objectiu d’aquest tipus de galetes és possibilitar que la navegació per la pàgina sigui satisfactòria. Aquest tipus de galetes permet que el sistema reconegui els usuaris que s’han registrat i els recordi el nom d’usuari i la contrasenya, entre d’altres funcions.
De personalització. Aquestes galetes permeten que l’usuari accedeixi al web de la UOC amb algunes característiques de caràcter general predefinides, com ara l’idioma, el navegador o la localització geogràfica des d’on s’accedeix al servei. Aquesta informació dels usuaris permet a la UOC poder-los oferir un millor servei i més personalitzat.
Publicitàries. Aquestes galetes fan possible la gestió dels espais publicitaris basant-se en criteris com l’edició de continguts o els hàbits de navegació dels usuaris.
L’informem que pot activar o desactivar aquestes galetes seguint les instruccions del seu navegador d’internet.
11. Canvis en aquesta política de privacitat
La present política de privacitat ha estat establerta amb data 11/07/2018. OBERTA es reserva el dret de modificar aquesta política de privacitat per adaptar-la a novetats legislatives o jurisprudencials.
Codi IOC
Introdueix el teu codi IOC.
Per obtenir el codi cal que entris al campus i, un cop allà, et dirigeixis a la teva Secretaria FP i premis la pestanya Lliurament materials. Allà hi trobaràs una taula amb el nom del cicle del que t'has matriculat, l'editorial a la qual pertanyen els materials i l'enllaç. A sota de l'enllaç hi trobaràs el codi.